Entre tu i jo, hi havia una llacuna
d'aigües blaves, i escèptiques congries
la varen convertir en un mar ombrivol,
un mar de platges grises,
amb sorrals morts i roques amb falsies...
d'aigües blaves, i escèptiques congries
la varen convertir en un mar ombrivol,
un mar de platges grises,
amb sorrals morts i roques amb falsies...
I jo, en les nits d'insomni,
hi surto a passejar, al bell ras de l'aigua;
i el vent em porta un xiuxiueig d'angúnies,
sortides del teu pit que sempre anhela,
els mateixos consols que a mi em fan falta.
hi surto a passejar, al bell ras de l'aigua;
i el vent em porta un xiuxiueig d'angúnies,
sortides del teu pit que sempre anhela,
els mateixos consols que a mi em fan falta.
Però també, en desvari,
escolto les onades
que em diuen unes coses! ...
Confuses ironies
del nostre viure, dissemblant i erràtic;
i és evident que no són veus germanes,
sinó sanglots i espasmes;
gentussa maliciada
que butica el nostre mal i el nostre blasme.
escolto les onades
que em diuen unes coses! ...
Confuses ironies
del nostre viure, dissemblant i erràtic;
i és evident que no són veus germanes,
sinó sanglots i espasmes;
gentussa maliciada
que butica el nostre mal i el nostre blasme.
Per'xò, el que fou l•lacuna,
és un mar inhòspit, d'aigües terroses
i platges infinites.
Jo, en un cantó, tu en l'altre, consirosa,
i en mig dels dos, el mar de platges grises.
Tu en pressents i endevines
mon, caminar, feixuc, ple de recansa,
buscant amb avidesa,
un besllum d'alegria...
mon, caminar, feixuc, ple de recansa,
buscant amb avidesa,
un besllum d'alegria...
és igual: avui, demà i cada dia!...
Pere Maspons i Camarasa
catalán; 1885 - 1962