Dackar

Jamai podré oblidar la impressió viva
que deixares en mon cor de vianant.
Amb quina paleta tan incissiva,
reflectares ton ésser, palpitant!

Negrots alts, negrots bruts, i amb petulància
d'uns temps llunyans, viscuts en llibertat,
dintre immenses boscuries, en l'infancia,
d'una vària i dispersa humanitat.

I encara hi penseu, menyspreant alhora,
la civilització que no sentiu
i voldrieu retornar a n'aquella hora
en que us tallaveu els caps de viu en viu.

Negrots alts, negrots bruts, com vostres vestes,
pengim-penjam, en vostre negre cos.
Us veig descalços, acotant las testes,
davant dels vostres déus i estic confós.

Confós i adolorit, en contemplar-vos,
tan bruts, altius i amb aires pretorians;
que no han servit per a civilitzar-vos
vint segles de màrtirs i herois criatians!...

Pere Maspons i Camarasa
catalán; 1885 - 1962