Reflexió

Un ve, l'altre s'en va ningú no es queda;
anem, tots, creuant diferent camí;
ens empeny un neguit i alhora ens veda,
estacionar-nos en el lloc d'ahir.
seguim, adalerats, la ruta empresa,
que pas a pas apropa'ns l'ideal,
deixant com una pàgina incompresa
la raó que ahir vèiem com normal.
Així considerem el nostre viure,
en tant ens avancem camí a la mort;
en el cor un batec que ens fa somriure,
veient de color blau el nostre port.

(En l'aeroport de Recife, Brasil)

Pere Maspons i Camarasa

catalán; 1885 - 1962