Som dos romàntics...

D'esquena a la finestra,
displicentment sentada,
el cap cot, fent veure que llegies
veient-te pensativa, aquella tarda,
vareig sentir-me atret pel dolç misteri,
de la teva agraciada melangia...

En entrar a la saleta, i saludar-te,
ni aixecares els ulls, per a mirar-me
em vagament, com d'esma;
i seguires fent veure
afany per la lectura;
i vas doblar la pàgina
precipitadannent, com no acostumes;
t'incorporares, tota afanyosa,
medint mon posat i ta indiferència.

I em vares mirar amb tanta frigidesa
que, de cop, vaig comprendre el greu misteri
de l'anegament que al teu cor minava...

Som dos romàntics que vivim la vida,
curulla d'il•lusions i remembrances...

Si: guàrda-la bé, aquella flor resseca
que volgueres tapar en girar la pàgina;
ella ens serva un record, que, no s'esfuma
i ens fa present la joventut llunyana
que conservem, els dos, dintre de l'ànima;
com un idil•li, un somni,
un somni que es renova cada dia,
pels que és ben blau el cel, en nits de fosca,
pels que bé comprenem els cants de l'aigua,
el tri mol d'una fulla,
moguda per la fresca marinada...

Els brins de plata que els cabells t'enjoien,
exposen ben clar els anys del nostre afecte...
Som dos romantics que vivim la vida,
brodant els nostres greuges,
amb tendres il•lusions i remembrances...

Sí: guarda la bé, aquella flor resseca
que volgueres tapar en girar la pàgina,
tenint-te pensativa, aquella tarda...

Pere Maspons i Camarasa

catalán; 1885 - 1962