Xerrameques

Sortir me dóna pena,
passant pel carrer, tothom m'anomena;
tothom, tothom me guaita;
si algun ca trobo, m'ensuma i m'empaita.
Mentre vaig caminant,
vailets i comares van murmurant:
—Tu! L'has vist al malalt?...
Guaita'l com passa. Si arriba a Nadal!—
Me'n diuen unes coses!
No em parlan mai de lliris, ni de roses!...

Pere Maspons i Camarasa

catalán; 1885 - 1962