Aquella malaltia, va deixar-me
esprimatxat i amb els ulls tan pregons,
que el metge i la família m'indicaven
sortir fora la Vila, a temperar.
Estava decaigut, i en la meva ànima
s'hi congriaven un munt de malvestats.
No m'atrevia a res. Gairebé d'esma,
vareig sortir una tarda a donar un volt.
En arribar a la Plaça, ella va veure'm
de darrera els vidres del mirador.
Fixa la vista: jo vaig saludar-la;
i per a contestar-me, alça les mans,
amb un gest tant estrany, ple d'impaciència,
de dubtes, de recel i desconhort
que, més que una entusiasta benvinguda.
me feu l'afecte d'un tragic comiat.
esprimatxat i amb els ulls tan pregons,
que el metge i la família m'indicaven
sortir fora la Vila, a temperar.
Estava decaigut, i en la meva ànima
s'hi congriaven un munt de malvestats.
No m'atrevia a res. Gairebé d'esma,
vareig sortir una tarda a donar un volt.
En arribar a la Plaça, ella va veure'm
de darrera els vidres del mirador.
Fixa la vista: jo vaig saludar-la;
i per a contestar-me, alça les mans,
amb un gest tant estrany, ple d'impaciència,
de dubtes, de recel i desconhort
que, més que una entusiasta benvinguda.
me feu l'afecte d'un tragic comiat.
Pere Maspons i Camarasa
catalán; 1885 - 1962