Anit, he somniat
qu'estava enamorat
i el meu amor finia.
qu'estava enamorat
i el meu amor finia.
Amb un mirar contrit,
guaitant-me fit a fit,
entrava en agonia.
guaitant-me fit a fit,
entrava en agonia.
Poncella, ahir fragant,
s'anava colltorçant
amb fonda melangia.
s'anava colltorçant
amb fonda melangia.
Au que s'enduia el vent
un jorn rufol d'advent,
quan el sol es ponia.
un jorn rufol d'advent,
quan el sol es ponia.
Sa cambra, a mitja llum
reflectava un besllum
que tot m'esferïa.
reflectava un besllum
que tot m'esferïa.
I en agafar amb esglai,
sa blanca mà, en desmai,
fredor de mort sentia...
sa blanca mà, en desmai,
fredor de mort sentia...
...I entrant-se'm dintre el cor,
idèntica gebror,
també jo defallia,
resant amb viu anhel:
–Deixeu-nos entrar al cel,
Jesús, Josep, Maria!...
idèntica gebror,
també jo defallia,
resant amb viu anhel:
–Deixeu-nos entrar al cel,
Jesús, Josep, Maria!...
Anit, he somniat,
m'havien enterrat,
amb la que tant volia.
m'havien enterrat,
amb la que tant volia.
Pere Maspons i Camarasa
catalán; 1885 - 1962